Avui un estudiant Mexicà ha vingut a fer-nos una entrevista per difondre
entre els estudiants mexicans la realitat a Catalunya i Espanya. “Hay que fomentar la solidaridad
internacional” em deia mentre m’explicava com va sorgir el moviment #somos132.
Comparteixo:
Aquest passat mes de maig, a la Universidad Iberoamericana(UIA), privada, jesuïta i de gran prestigi, hi ha haver un gran rebombori que
va marcar l’inici d’aquest moviment juvenil.
L’aleshores candidat presidencial de la dreta, Enrique Peña Nieto, que per cert va guanyar les eleccions, presentat
amb una bona mostra de classisme volgut com “el buen ciudadano Ibero”, va visitar la
universitat. Tot havia d’anar rodat, era la seva universitat, el seu públic
objectiu, però no va ser així.
En el torn obert, uns estudiants li van preguntar
pel cas Atenco, una autèntica animalada que va deixar dos morts, centenars de detinguts, i més de 20 denúncies de
violació a dones detingudes. Ell, era el governador de l’Estat de Mèxic durant
aquests fets, i per tant, hi tenia responsabilitats.
La seva resposta fou com tirar un llumí en un bidó
de gasolina. Va assumir orgullós la seva responsabilitat al·legant que havia
fet ús de la força pública per tal de restablir l’ordre i la pau. Eeeeng error! Multitud d’estudiants
totalment indignats per la falta de sensibilitat i de veritat de la resposta
del candidat van començar a cridar consignes i a rodejar-lo. El van haver de
treure de la universitat amb un espectacular desplegament de seguretat.
Les principals cadenes de televisió i de radio
nacionals es van afanyar a matisar la notícia dient que la protesta no era una expressió
de joves universitaris, sinó que era una acció política de 20 máxim 30
persones, preparada per gent de fora de la UIA. Per ells, no era un moviment
juvenil ni universitari i per tant, el flamant candidat no havia sortit
derrotat de la seva pròpia universitat. Fou un acte de provocació i s’he n’havien
sortit.
Em deia el noi mexicà “esto
pasa en una universidad pública y nos hubieran molido, la opinión pública nos
hubiera acusado de partidistas, de vagos,... Pero pasó en una privada, en la Iberoamericana!
Fue muy impactante, el principio…”
I ho va ser, perquè 131
joves estudiants de la Iberoamericana, davant de la contaminació mediàtica dels
fets, varen decidir publicar un vídeo a internet on donen nom i número de
matricula reivindicant la seva condició d’estudiants i desmentint que actuessin
sota cap ordre ni acció de partit
En
menys de 12 hores ja havien visitat el vídeo més de 25.000 persones, i
així, a través d’aquest vídeo, va néixer
un moviment en suport d’els 131 a
les diferents xarxes socials amb l’eslògan #yoSoy132
I
com va succeir amb el 15M, un dia van sortir al carrer i va resultar
que no eren 3 o 4 frikis al twitter. Eren multitud, tenien unobjectiu compartit,
es van organitzar i van començar a actuar.
#joSoc132