23 de agosto de 2012

#joSoc132


Avui un estudiant Mexicà ha vingut a fer-nos una entrevista per difondre entre els estudiants mexicans la realitat a Catalunya i Espanya. “Hay que fomentar la solidaridad internacional” em deia mentre m’explicava com va sorgir el moviment #somos132. Comparteixo:

Aquest passat mes de maig, a la Universidad Iberoamericana(UIA), privada, jesuïta i de gran prestigi, hi ha haver un gran rebombori que va marcar l’inici d’aquest moviment juvenil.

L’aleshores candidat presidencial de la dreta, Enrique Peña Nieto, que  per cert va guanyar les eleccions, presentat amb una bona mostra de classisme volgut com “el buen ciudadano Ibero”, va visitar la universitat. Tot havia d’anar rodat, era la seva universitat, el seu públic objectiu, però no va ser així.

En el torn obert, uns estudiants li van preguntar pel cas Atenco, una autèntica animalada que va deixar dos morts, centenars de detinguts, i més de 20 denúncies de violació a dones detingudes. Ell, era el governador de l’Estat de Mèxic durant aquests fets, i per tant, hi tenia responsabilitats.

La seva resposta fou com tirar un llumí en un bidó de gasolina. Va assumir orgullós la seva responsabilitat al·legant que havia fet ús de la força pública per tal de restablir l’ordre i la pau. Eeeeng error! Multitud d’estudiants totalment indignats per la falta de sensibilitat i de veritat de la resposta del candidat van començar a cridar consignes i a rodejar-lo. El van haver de treure de la universitat amb un espectacular desplegament de seguretat.
  
Les principals cadenes de televisió i de radio nacionals es van afanyar a matisar la notícia dient que la protesta no era una expressió de joves universitaris, sinó que era una acció política de 20 máxim 30 persones, preparada per gent de fora de la UIA. Per ells, no era un moviment juvenil ni universitari i per tant, el flamant candidat no havia sortit derrotat de la seva pròpia universitat. Fou un acte de provocació i s’he n’havien sortit. 


Em deia el noi mexicà “esto pasa en una universidad pública y nos hubieran molido, la opinión pública nos hubiera acusado de partidistas, de vagos,... Pero pasó en una privada, en la Iberoamericana! Fue muy impactante, el principio…” 

I ho va ser, perquè 131 joves estudiants de la Iberoamericana, davant de la contaminació mediàtica dels fets, varen decidir publicar un vídeo a internet on donen nom i número de matricula reivindicant la seva condició d’estudiants i desmentint que actuessin sota cap ordre ni acció de partit 



En menys de 12 hores ja havien visitat el vídeo més de 25.000 persones, i  així, a través d’aquest vídeo, va néixer un moviment en suport d’els 131 a les diferents xarxes socials amb l’eslògan #yoSoy132

I com va succeir amb el 15M, un dia van sortir al carrer i va resultar que no eren 3 o 4 frikis al twitter. Eren multitud, tenien unobjectiu compartit, es van organitzar i van començar a actuar.


#joSoc132

Cadira Cadireta