Ahir 27 de Juliol la precarietat es va sumar 5 gols més al seu marcador particular. La lligueta va compromesa, no es pensin. La LET, Lliga Esportiva pel Treballador (també coneguda com a CCOO) ja ha anunciat que el CP (Club Precarieté) ha sigut en el primer semestre d’any un 43% més efectiu en comparació al mateix interval de temps de l’any anterior. 75 gols vs 53, comença a acostar-se a les contemplacions d’Stalin “una muerte una desgracia, un millon estadistica”, no està gens malament.
Ja saben vostès que dur el seguiment de dita lliga comporta nombroses dificultats logístiques degut a d’innombrable número de partits que juga paral·lelament el Club Precarieté, i es que cal reconèixer que any rere any milloren la plantilla.
El partit d’ahir però, diuen els experts que fou el més memorable en més d’una dècada.
Hi han sectors (minoritaris, es clar) que qüestionen els mitjans empleats pel CP i que posen en voga de nou la famosa frase “el fi justifica els mitjans?”. Pels del Club Precarieté sembla ser que si.
Ahir es van valer d’un mur d’uns 5 metres d’alçada per deixar en fora de joc perpetu a 5 jugadors del CT (Club del Treballador) i a un més que restarà lesionat pel que queda de temporada.
Bé, no voldria amb aquest post frivolitzar una notícia que com a moltes ciutadanes i ciutadans ahir per la tarda em va deixar sense paraules.
5 treballadors del sector de la construcció han mort quan un mur de 5 metres els va caure al damunt. No podia sentir més que ràbia quan escoltava al líder sindical Miguel Peláez confirmant les meves sospites. El Secretari General del sector de la construcció a CCOO assegurava ahir que el mur no estava apuntalat i que les mesures de seguretat laboral d’aquella obra no eren les adequades.
La guinda del pastis és, com no podia ser d’una altra manera, el fet que 3 dels 5 treballadors que ahir van perdre la vida estaven subcontractats.
I penso jo, no li hauria sortit més a conte al bueno del empresario (econòmicament, clar, humanitat i empresaris ja sabem que no sol anar lligat) fer bé els números i calcular els retards ( i per tant pèrdues) que un accident com el d’ahir li podien suposar a la seva bonica obra?
I no li hauria sortit més a conte fer bé els números i invertir en seguretat laboral?
I no li hauria sortit més a conte (repeteixo, econòmicament) contractar als treballadors per així estalviar-se possibles dificultats?
L’accident d’ahir em reafirma amb la meva tesi de que molts empresaris no tenen ni idea d’economia i molt menys de previsió de futur.
Dilluns a les 12:00h concentració i 1 minut de silenci a la plaça St. Jaume. Que no et sigui indiferent.
38 comentarios:
Molt em temo, Lola, que les empreses ja tenen fets els càlculs: Si la multa no és prou forta (que de moment no ho és) surt més a compte estalviar en seguretat que els retrasos que provoquen els accidents, la mala qualitat de la feina en precari, etc.
Són faves comptades. I la ètica aqui no entra en el compte corrent.
Acabo de descubrir aquest bloc i felicito a la seva autora perque m' ha encantat el seu contingut, perque ha sapigut reunir a un grapat de bona gent escrivint en molt poc temps i també perque ha linkat el meu bloc je,je.
Dit això ens posem seriosos perque el tema s' ho mereix: totalment d' acord amb Tomaquera (una vegada més). Més que manca de vista i error de càlculs allò que caracteritza l' empresariat català, l' espanyol i, en definitiva, l' empresariat del mundo mundial és la la total falta d' ètica. No hi ha respecte per la qualitat de vida dels treballadors i treballadores i això és concreta en condicions laborals degradants, jornades interminables, estalvi en matèria de seguretat, etc. Tot plegat pot desembocar massa vegades en accidents mortals com el de l' altre dia que malauradament no són flor d' un dia si no fruit de una política empresarial liberal i poc respectuosa amb els drets de la classe treballadora.
Ens veiem dilluns a la concentració.
Crec que si fem els números (de fet el departament de salut laboral de ccoo els ha fet) veurem com de fte té raó la Lola: des del punt de vista econòmic surt rendible invertir en salut laboral. El que passa és que pel "capitalisme impacient" primen els arguments que denuncia la tomaquera. En tot cas, el de la construcció no és precissament un sector en crisi.
Ens veiem demà.
PS. Fabri que te veo. A The inquirer vas
Per cert Lola, repasant els links del teu bloc trobo a faltar algú... discriminació racial, potser?
Hoy estamos cachondos, ¿no compañero?
Ya sabes que yo soy mucho del cachondeo y del cachondismo, que se parecen pero no son lo mismo.
Azrael
Arriscant-me a que em llanceu la caballeria per sobre una vegada més, tot això em sembla molt bé i hi estic d'acord. Però no penseu que amb la dinàmica de responsabilitzar als empresaris de tot el que passa a les empreses, amb la conseqüent exculpació sistemàtica dels qui hi treballen, no suposa en el fons acceptar l'automatització del treballador?
Negar la responsabilitat a un col·lectiu de persones suposa cosificar-les, fer-les objectes i no subjectes, de l'acció política. En el fons és assumir la visió Taylorista i del treballador-engranatge.
Azrael
Per cert Lola, em sembla perfecta la teva opció per l'anonimat. Però podries currar-te una mica el perfil i situar quatre elements que ens ajudin a ubicar-te, no?
No cal la informació lligada al bloger-buitrisme (edat, color de cabell, pes i estatura,etc...)però sí una mica l'itinerari i situació vital. No?
Per exemple, és evident per la teva política de links que milites o est pròxima a Iniciativa... doncs coses així.
Yastamos!
¿Asi que estar en precario ahora sera culpa de los trabajadores?
¿Deben, segun tu opinion, invertir los trabajadores en seguridad?
Los inmigrantes que llegan sin papeles y los meten a currar en una obra ilegalmente ¿Deberian negarse a trabajar sin contrato? ¿Esto ultimo deberia prebalecer antes de intentar sobrevivir?
Como ves, todo el mundo sabe hacer demagogia. Ves, a mi me cuesta un poquito mas. Ya que vengo de una familia de curritos que se han dejado la espalda y la cabeza para tirar adelante. Y en estas seguimos.
Pero lo de" tu trabaja y no te metas en lios niño, que te dejen fijo " ya no cuela. Trabajo digno ya!
El otro dia ya explique algo que ahora voy a ampliar un poco. Mi tio trabajava en una obra, en una obra que estavan haciendo tenia que subirse a un andamio muy alto.
El y sus compañeros se hartaron de pedirle al capataz que les trajeran arneses, que pasaria una desgracia. El capataz les decia que con las redes ya habia suficiente.
Y paso lo que tenia que pasar, y le paso a mi tio. Ves, en una cosa tenia razon el capataz. Con las redes habia suficiente para no matarse. En canvio no era suficiente para no quedarse medio paralitico y no poder trabajar nunca mas en su vida.
Porfavor, no hagamos demagogia con la vida de las personas.
Mmm, trobo curiosa la teva demanda Azrael venint d’algú que encara dóna menys pistes que jo (sip, em tens intrigada). Personalment però, i sense voler ofendre, crec que no us cal saber res més de mi que el que jo vulgui filtrar-vos i el que l’observador atent pugui entreveure. Tot i així us donaré una pisteta perquè ubiqueu alguns dels meus gustos. El meu nom d’usuari ve d’una pel•lícula alemanya frenètica i molt curiosa dirigida (al '98) pel mateix director de "Soñadores", Tom Tykwer, i protagonitzada per la Franka Potente.
Sobre el debat, Ramon carinyo, em sembla que has malinterpretat el comentari d’Azrael. No crec que estigui a favor de la precarietat laboral, simplement ha desviat el debat cap a una altra direcció. Sento el que li va passar al teu tiet, però si em permets una petita crítica (i ho dic amb tot el respecte i la cura que la meva sensibilitat d’elefant em permet), crec que no hauries d’utilitzar casos particulars com a arguments en un debat, condueixen a un terreny pantanagos molt subjectiu impregnat d’un inevitable sentimentalisme que acaba desviant l’autèntic debat. Si et serveix a tall d’exemple, el meu avi si que va morir al caure d’un andami, però no crec que sigui un detall que aporti res a la discussió, tot lo contrari.
Azrael, desconec la visió de Taylor respecte al treball, però estic força d’acord amb tu. Tot i així li donaria una visió diferent. El fet que quotidiana i tradicionalment es responsabilitzi a l’empresari de totes les desgracies del treballador, comporta que els mateixos treballadors assumeixen un rol victimista i la seva pròpia automatització. L’actitud passiva (o de crítica en un sofà) de moltes ciutadanes i ciutadans ajuda a consolidar aquesta dinàmica ja no només en el món del treball sinó a totes les esferes socials.
Jo no puc compartir el comentari al respecte del taylorisme que fa Azrael.
És evident que a l' hora de dissenyar mesures preventives de salut laboral s' han de tenir en compte tots els agents implicats: treballadors, empresari i administració. Ara bé, cal deixar ben clar que els treballadors ténen un marge de maniobra molt reduït i l' únic que poden fer és aplicar les mesures de seguretat establertes legalment i, en tot cas, reclamar mitjançant els seus representants (comitè d' empresa o delegats/es de personal) que millorin les mateixes. L' administració ha de fer, d' una banda d' arbitre, i ha de legislar i aplicar la legislació. Són doncs els empresaris els que ténen la responsabilitat de que les seves empreses no només obtinguin beneficis si no que la gent que hi treballa no en prengui mal i pugui tornar a casa sans i estalvis després de la feina. No estic parlant només d' accidents laborals si no també de les malalties professionals que també és un tema oblidat perque no és tan cridaner com les morts i els accidents laborals.
Coincideixo amb en Fabrizio (again) i exemplifico la jugada: Sovint les empreses (i la construcció és paradigmàtic) posen a disposició dels treballadors els elements de seguretat necessaris. Al mateix temps, però, els hi exigeixen que no baixin el ritme de treball... i l'amenaça de comiat sempre existeix.
Aleshores el treballador arrisca, passa d'alguna de les mesures de seguretat per tal de poder acabar la feina en el plaç que ho feia abans. I passa el que passa.
L'empresa aleshores argumenta que el treballador podia i no volia emprar els mitjans de seguretat.
Per àquest motiu la responsabilitat legal ha de ser de l'empresa: Si algú es fa mal perque no treballava segur és perque l'empresa no donava els elements de seguretat i/o no assegurava el seu ús.
Azrael
En primer lloc, Lola corredora, dir-te que m'afalaga d'allò més que puguis sentir algun tipus de curiositat per la meva personeta insgnificant. En tot cas em sembla bé el teu plantejament respecte donar o no donar dades sobre tu. Ho fa tot més interessant, si més no.
Respecte el tema a debat. Vagi per endavant que estic d'acord que tota la responsabilitat legal li correspon a l'empresari, ja que és el responsable de tot allò que passi a l'empresa. Una empresa no és un espai democràtic, sinó jeràrquic, i per tant la responsabilitat li correspon a qui pren les decissions. I punt.
Dit això, crec que si al llarg de la història no hi haguèssin hagut treballadors que trascendissin d'aquesta visió de les coses i que pensessin que d'ells depenia millorar la seva situació, mai hagués existit el moviment obrer. Certament, era responsabilitat de l'empresari que els treballadors quan emmalaltien es quedessin en la pobresa. Però al segle XIX van haver treballadors que no es van conformar amb aquesta visió de les coses, van agafar el toro per les banyes i van crear les societats d'ajuda mutua. Gràcies a ells avui en dia tenim sindicats i seguretat social. Això no vol dir que la resta de treballadors es mereixessin la seva situació, però sí que qui fa avançar les coses és qui assumeix responsabilitats i no es limita a queixar-se de com està el pati.
Azrael
Ah per cert, ja que tu dones una pista em veig obligat a donar-ne una jo: és probable que l'1 de novembre no coincidim.
PS Molt d'acord en l'extrapolació que fas en termes de ciutadania-sofà
Ai no em diguis que ets nacionalito que t'havia agafat apreci...!
Fabrizio i Tomaquera, estic dacord amb vosaltres, jo tan sols ho plantejo com a "afegit" i pensant no nomès en termes de seguretat laboral sinó en quansevol millora que es pugui produir. Simplement tinc l'impressió que la gent es queixa molt i no fa res, i això beneficia a l'empresari. Si, els treballadors són víctimes, el problema ve quan ells mateixos es victimitzen. Víctimes vs victimistes, i aquests segons considero que són responsables (sent conscient de les limitacions) de l'acceptació del rol ploraner i de la irresponsabilització de la seva persona.
Felicitats a la Lola per haver promogut aquest debat en que s'ha trascendit de la correcció política per entrar a fons i sense anestèsia. Trenco la meva observació des del mutisme (sense cap voluntat company Azrael de tancar res, sinó de contribuir a la reflexió col·lectiva) per dir que em sembla que la reflexió de la Lola i l'Azrael s'ha de tenir molt en compte.
Des de la perspectiva que em dóna estar cada dia al sindicat (a les seus o als centres de treball, tot és sindicat)penso que una conseqüència no desitjada del model d'estat del benestar que s'ha desenvolupat al nostre país, és una certa substitució de la ciutadania pels usuaris. Una visió de client que espera que "els altres" (administració, sindicat, partits polítics, tant és...)li solucionin els seus problemes, que hi estan obligats.
Aquesta percepció, per exemple del sindicat, no com una organització a la que em puc sumar per actuar conjuntament amb aquells que estan com jo, sinó com un ens que "m'ha de solucionar els problemes" sense necessitat de que jo hagi d'aportar-hi res, la visc cada dia i resulta altament frustrant. Hem convertit el freerider en l'opció políticament correcta.
I crec que té a veure la nostra memòria. Quan vaig a fer xerrades als instituts (abans més que ara) em veig obligat a explicar que el que tenim (protecció social, drets i llibertats, tutel·la legal) ens ho hem guanyat nosaltres, ningú no ens ho ha regalat. I que igual que ho hem guanyat o podem perdre. Resulta difícil fer entendre això quan la Victòria Prego ens va ensenyar que la conquesta de la democràcia va ser fruit d'unes quantes reunions del rei amb Adolfo Suárez, González i Carrillo. Reunions de les que la ciutadania era simlement ocupant el pati de butaques.
Totalment dacord. Nomès una apreciació. Ampliant el que tu comentaves del canvi de ciutadania a usuaris, crec que va inclus més enllà. La gent conceb l'estat del benestar d'una forma absolutament clientelar, jo pago tu em dones. Tot l'esforç que pretenen i volen fer és aquest, afluxar la cartera. El fet és delegar responsabilitats als altres, aquest és el tracte, jo pago però tu te'n fas responsable. Per això paguen a sindicats (però no hi participen), voten a partits (però no s'hi impliquen), etc... d'alguna manera tenen la concepció de que si paguen compren el dret a ser irresponsables, a desentendre-se'n.
Azrael
Coincidir en el seu moment amb la Lola ja va ser un trasbals, però coincidir ara amb el Querol em mata. En fi, les coses com siguin. De totes maneres molt més pillat pels péls el post al teu blog sobre el conflicte de l'aeroport
Lola, si t'agrada el joc de les pistes has de tenir clara la norma: quid pro quo. En tot cas, i com a gest de bona voluntat, una propina: no sóc nacionalista (tot i que penso que això ja quedava clar a aquestes alçades de la vida).
M'ho suposava, però em tranquilitza que m'ho afirmis. Ets pròxim a algun partit, doncs?
Azrael
lolita, quid pro quo
Azrael
Tot i que un cop comprobat a les entrades posteriors el nombre d'admiradors que tens, ja no tinc tantes ganes de jugar a les pistes.
No és per res, però millor no confondre les coses
Ja ho se my lovely Arcangel, he posat 2 detalls més al meu perfil.
Quid Pro Quo Azrael...
ja ja ja... és dir tu aportes les dades que tu creus convenients i jo les que tu em preguntes... veig que a més de fer blogs en saps de negociar...
d'acord per aquesta vegada. Evidentment tinc més preferències per uns partits que per altres, però no em considero "proper" a cap. El Carrillo s'ha inventat l'expressió "comunista librepensador". Doncs alguna cosa així. No sempre acabo votant el mateix partit encara que fins ara el que he votat més vegades deu ser el teu.
Això sí, tingues en compte que jo no sóc qui sóc, sinó qui em ve de gust ser
Azrael
Evidentment, l'anterior missatge era meu
Chaquetisme encovert? mmm, molt bé, molt bé...
Potser el Pique es va despedir dels Troskos amb una frase similar "tingues en compte que jo no sóc qui sóc, sinó qui em ve de gust ser "
Azrael
No anava per aquí la cosa, però en fi, serveix.
No hi ha "chaquetisme" perquè no hi ha interès particular (em guanyo la vida amb coses que no tenen relació amb qui mani). En tot cas no hi ha cap partit que em convenci prou com per a votar-lo sempre. Per tant cada cop decideixo el vot en funció de les circumstàncies i partint dels meus principis.
Tingues en compte que el teu colega Querol (que pel que veig al seu blog "cojea del mismo pie" que tu) acava la seva darrera entrada dient: "I l'esquerra política? de vacances mentals". (crec que inclou IC)
Comperteixo aquesta reflexió i per tant em nego a votar "els mateixos de sempre" "per costum".
Si, jo també la comparteixo, però nomès volia provocar-te una mica perquè se t'escapes algun detall.
Ok, no ets de "l'orbita" ICV-CCOO, llavors com has arribat fins a mi?
(quid pro quo si vols, pregunta)
Azrael
1. Resposta: encadenant blogs linkats entre ells. Crec recordar que al teu vaig arribar des del bloc del Lalo de Pelaez.
2. pregunta: tinc curiositat per la intensitat de la teva implicació política amb el teu partit: tens algun càrrec intern o institucional?
1. Així doncs ets del Vallès dius?
2. Em poses en un compromis amb aquesta pregunta. Si te la responguès em faria més petit el terreny que escruten la gent de Jev i Acció jove per saber qui sóc. Jo els conec a tots però ells nomès tenen sospites sobre el meu personatge. Fes-ne una altra plis
Azrael
Quina decepció el punt primer del teu anterior misstage! Una trampa tan burda és molt impròpia de tu. Coi Lola, que en 6 paraules perds tota la credibilitat guanyada després de no sé quants posts.
Una pregunta alternativa... a veure, un clàssic: saura o ribó, i per què.
Mmm tens raó, un Notable a la resposta.
Saura o Ribó? jaaja, Ribó és evident, mai tindrem tant bones relacions amb els socialistes com quan ell hi era, i a les portes de les el·leccions i del dubte de revalidar tripartit o no... una figura com Ribó ens aniria de bé!
Azrael
Gràcies per contestar-me a la segona pregunta i de pas a la primera. Un consell: ja que et dediques a la política activa (encara no sé amb quin tipus de càrrec)has de perfeccionar la tècnica de respondre amb trampes. Et farà falta.
Si no tornem a escriuren's abans, bones vacances
No home no, ara ets tu qui em decepciones... que deixi missatges entre línies no significa que tu els haguis d'extreure i fer-los més evidents del que ja eren...
Per cert, no m'acabo de creure que no siguis o haguis sigut de la òrbita de joves...
Azrael
Ja he dit abans que jo no sóc qui sóc, sinó qui vull ser.
I veient el teu bloc i les teves respostes em sembla que això ho compartim una mica
Apa, de moment ja en tinc prou d'aquest joc. Un altre dia continuem.
lolita, eres más lista de lo que estás pareciendo en este post.
tu anónimo1, en cambio, debes de ser tan gilipollas como aparentas en tu comentario
únicamente en caso de que el anónimo anterior sea Lola Lo...
Perdona el error en mi apreciación y permíteme rectificar: no eres más lista de lo que estás pareciendo en este post.
Entre tant anònim m'estan tornant les ganes de marxar de nou cap a Lituania. Apaxa aquí? No heu pogut marxar de vacances i esteu lleugerament crispats?
Lola nunca firma con anonimos, tengo la firma para algo mas que para subirme la autoestima y para hacerme pajas mentales egocentricas. Creo que con guardar el anonimato de mi persona es suficiente, no em posaré ara a jugar també amb els noms d'usuari.
Anonim, no et preocupis que si vull contestar-te qualsevol post no tindré cap problema en firmar amb el meu nom, com sempre ho he fet. No t'havia contestat l'anterior fins ara per 3 motius:
1. La distància
2. Perquè estava de vacances i no em donava la gana de conectar-me.
3. Perquè tenies rao.
Publicar un comentario