TRENCANT TÒPICS SOBRE L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

En aquests últims mesos estem veient com la dreta catalana ha emprès una nova lluita política per tal de reduir la pressió fiscal al país, aquesta vegada demanant la reducció o eliminació de l’Impost de Successions i Donacions. Des de Joves d’Esquerra Verda estem radicalment en contra d’aquesta proposta, ja que creiem que per una societat més justa cal un sistema fiscal progressiu, que permeti la redistribució dels recursos i possibiliti les polítiques i serveis públics necessaris per l’Estat del Benestar que reivindiquem. Per tot això, avui creiem que és necessari trencar alguns tòpics que els sectors més conservadors de la nostra societat ens volen fer creure respecte aquest impost.

1. És un impost que discrimina els catalans i catalanes?

L’ISD es va cedir a les Comunitats Autònomes l’any 2001, i és cert que moltes han optat per eliminar‐lo o reduir‐lo fins a nivells mínims. Però aquest no és el cas d’Europa, on la majoria de països segueixen mantenint aquest impost (tot i que sovint no com a impost específic, sinó a través de gravàmens per l’adquisició de patrimoni provinent d’herències i donacions amb l’IRPF).

A més, el fet que Catalunya faci un esforç fiscal superior a altres CCAA ha estat fonamental per arribar a un bon acord de finançament, ja que és un dels criteris marcats per l’Estatut en el nou model de finançament.

2. És un impost obsolet i que s’està eliminant arreu?

Aquest fet és del tot fals. Tot i que en la línia de mínima pressió fiscal d’Espanya, a moltes CA ja no es paga, a l’Europa dels 15 la gran majoria de països mantenen un impost com aquest. És el cas de França, Alemanya, el Regne Unit, Noruega, Dinamarca, Holanda o Àustria, que o bé mantenen un impost específic de successions i donacions, o bé graven aquests concepte amb impostos sobre el patrimoni.

3. És un impost injust?

En primer lloc, cal tenir present que les comunitats autònomes no tenim poder normatiu sobre gaires impostos directes (els únics que poden ser progressius, és a dir, fer pagar més a qui més té). En aquest aspecte, incidim només sobre un tram de l’IRPF i sobre l’Impost de Successions i Donacions.

L’ISD és l’impost amb més capacitat redistributiva. A més, no és un impost que perjudiqui les rendes del treball, ja que grava un patrimoni aconseguit de manera gratuïta, sense cap esforç per part de qui el rep. Això significa que no penalitza el treball sinó que contribueix a reduir els efectes de l’herència en la perpetuació de desigualtats i, per tant, a millorar l’equitat entre els membres d’una mateixa generació.

En termes més concrets, cal destacar que les transmissions de béns menors als 18.000€ estan exemptes de pagament pels familiars directes, i que els menors de 21 anys o les persones amb minusvalidesa només paguen l’impost en herències molt elevades.

Per altra banda, les donacions en vida a fills per adquisició d’habitatge tenen una tributació mínima.

4. És un impost que afecta principalment les rendes mitges i baixes?

Els estudis existents indiquen que el 40% de la recaptació provinent de l’impost de successions prové del tram de renda superior, és a dir, dels que reben més de 400.000€ i corresponen a menys del 2% de les liquidacions presentades.

Aquest fet es demostra veient que dels 900 milions recaptats aproximadament el 2008, el 86’7% va ser pagat per 17.356 persones, és a dir, el 15’75% dels contribuents.

El 58% dels que han de pagar paguen menys de 300 euros de mitjana. Per exemple, una família treballadora, que hereti un pis i una quantia econòmica del compte corrent, posem d’uns 40.000 euros, pagaria únicament uns 2.200 euros d’impost pel total de la transmissió, del pis i dels diners.

5. El Govern d’Entesa no ha fet res per millorar l’impost?

Com ja hem dit, aquest és un impost cedit des del 2001 i la reforma més important s’ha fet en temps dels Governs d’esquerres. Des del 2003 s’han fet reformes parcials per contribuir a l’equitat en les successions. El 2007 es va fer un pas endavant i es va ampliar el límit de reducció per la transmissió de l’habitatge habitual del causant.

6. Cal reduir‐lo per evitar que els ciutadans s’empadronin en altres CCAA?

Les dades de recaptació demostren que els ingressos per l’impost de successions han mantingut una tendència a l’alça. Per tant, aquest impost no ha tingut efectes destacables respecte els empadronament de Catalunya.

En tot cas cal obrir la reflexió sobre una harmonització a nivell estatal i combatre el frau , una qüestió pendent en la política fiscal a Espanya.

D’altra banda, quan parlem de reduir aquest impost hem de valorar que es preveu que el 2009 la Generalitat ingressarà més de 900 milions d’€ en concepte d’ISD que en un moment de caiguda important en la recaptació tributària són un element clau per mantenir la despesa social necessària en temps de crisi.

Amb aquests diners, es poden fer, per exemple, 250 escoles, o 650 escoles bressol, o construir 350 CAP, o mantenir la nòmina de 400 CAP cada any, o pagar la factura del PIRMI de 15 anys. És més del doble del que es dedica al pressupost de cultura i esports. És tot el que es dedica a la despesa per les universitats catalanes al cap de l’any. I representa dues terceres parts del pressupost que es dedica a dependència, complements de pensions, etcètera.

Finalment, s’ha de dir que la proposta de pacte que CiU ofereix a ERC suposa la reducció de facto del 85% dels ingressos. Dels aproximadament 1.000 milions d’euros que es recaptarien aquest any, suposa la reducció en 785 milions.