Ahir vaig anar a un d’aquells actes que costa d’oblidar. Polítics, sindicalistes, intel·lectuals, veïns, i molt d’altres, vam recordar ahir al Palau de la Música l'històric dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo, que va morir aquest novembre als noranta-tres anys.
Per no ofendre a en Gregorio, l’acte es va fer extensiu a la resta de militants antifranquistes amb qui va compartir lluita, presó i exili, a totes aquelles persones que van lluitar durant molts anys per la fi del franquisme i per un món més just. Totes aquestes persones ahir van aconseguir omplir el Palau. A ningú se li escapa el simbolisme de fer un homenatge a un pesuquero de tota la vida al local emblema de la burgesia catalana, tota una conquesta!
Va ser un acte memorable, senzill però sobretot molt emotiu. Ahir va parlar gent que, tal com deia la presidenta de dones del 36 Trinidad Gallego, “donen sentit a una vida”.
Pendent queda passar per una llibreria a comprar l’última publicació d’en Gregorio, “Artífexs del canvi”. Fart de que mediàticament es visualitzi la obertura del regim no com una conquesta social sinó com a la voluntat del “sant” Suarez, en Gregorio va decidir fer un recull d’algunes de les accions més importants que van crear un clima social i que van fer impossible que desprès de mort el dictador el regim tingues una continuïtat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario