Ahir, el director del Servei Català de trànsit, Josep Pérez Moya, ens donava una xifra que a molts ens va sonar a victòria:
- Durant el mes de gener del 2008 el nombre d’accidents amb víctimes s’ha reduït un 43,2% a les vies de l’àrea metropolitana de Barcelona en les quals s’ha aplicat la mesura de reducció dels 80 km/h.
- La velocitat mitjana del vehicles s’ha reduït durant totes les franges horàries (també la nocturna).
- En aquest mateix període s’han imposat una mitjana de 684 sancions diàries per incomplir el nou límit de velocitat permès. Per tant només un 0,0008% dels vehicles que han circulat per la zona d’aplicació de la mesura durant el mes de gener han estat sancionats.
- Pel que fa a les retencions, amb l’aplicació de la mesura dels 80 km/h, els primers indicadors del Servei Català de Trànsit mostren una millora de la fluïdesa del trànsit, així com un escurçament de les retencions en longitud i durada en les vies en les quals s’ha limitat la velocitat. Tot i això hauran de passar uns mesos des de l’aplicació de la mesura per poder verificar aquesta tendència.
La pregunta que em feia però era... que dirà demà LA VANGUARDIA? Rectificarà? No donarà la notícia..? I com sempre la realitat supera a la ficció.
La notícia per aquest sorprenent diari era la següent:
- Durant el mes de gener del 2008 el nombre d’accidents amb víctimes s’ha reduït un 43,2% a les vies de l’àrea metropolitana de Barcelona en les quals s’ha aplicat la mesura de reducció dels 80 km/h.
- La velocitat mitjana del vehicles s’ha reduït durant totes les franges horàries (també la nocturna).
- En aquest mateix període s’han imposat una mitjana de 684 sancions diàries per incomplir el nou límit de velocitat permès. Per tant només un 0,0008% dels vehicles que han circulat per la zona d’aplicació de la mesura durant el mes de gener han estat sancionats.
- Pel que fa a les retencions, amb l’aplicació de la mesura dels 80 km/h, els primers indicadors del Servei Català de Trànsit mostren una millora de la fluïdesa del trànsit, així com un escurçament de les retencions en longitud i durada en les vies en les quals s’ha limitat la velocitat. Tot i això hauran de passar uns mesos des de l’aplicació de la mesura per poder verificar aquesta tendència.
La pregunta que em feia però era... que dirà demà LA VANGUARDIA? Rectificarà? No donarà la notícia..? I com sempre la realitat supera a la ficció.
La notícia per aquest sorprenent diari era la següent:
El volumen de infracciones en enero duplica la media de las multas realizadas por mes en el 2006.
La reducció de la siniestralitat la tractaven de passada i traient tot el ferro als números o mig manipulant-los. Per la senyoreta Nina Tramullas (la personeta a qui li han donat un títol i firma la notícia) lo fonamental és l’augment de les multes i que no els havien facilitat els números de la recaptació econòmica de les multes en qüestió... Si tant els importa la economia de les famílies que es plantegin la següent : surt més a conte pagar una multa que no un funeral!
Hay que ver la dreta... mon dieu mon dieu!
2 comentarios:
Jo creia que la mesura era per reduir la contaminació, no la sinistralitat. Set-centes sancions diàries fan un total de 38 milions d'euros l'any. Es poden pagar un fotiment de funerals amb aquests calers.
Ara bé: El camí nordcoreà és ardu. Qui ho nega?
Conozco a un tio que tiene un perro superamaestrado. Le dice "siéntate!", y el perro se sienta, "túmbate!", y se tumba. "¡mea aquí!", y si no tiene munición, fuerza la bufeta hasta que suelta alguna gota.
Pero lo más de lo más es cuando le pone una galleta en los morros y le dice "¡Contención!". Durante unos segundos se puede oír ese gruñido contranatura del perro, resistiendose a zamparse ese manjar mientras su dueño se lo frota por la boca. Entonces le dice "Venga, guapo!", y el perro no duda. Lo engulle ipso-facto.
Camarada, yo respeto los 80 cuando voy por los tuneles de Vallvidrera, y no llego a los 100 km/h que antes cojía en ese tramo. Pero si pones atención, muy flojito muy flojito, se oye el gutural rechinar de mis hábitos.
Ya no me multan. En el fondo, me siento como un perro agradecido.
Publicar un comentario