La contradicció

Estic trista, enfadada i molt preocupada. He refet aquesta entrada diverses vegades perquè em devateixo entre la necessitat de tirar merda als socialistes i la necessària autocritica cap a la coalició. Per una banda sento la necessitat de donar les gràcies a en ZP pel vot de la por, per la manipulació, per la llei electoral, per no respectar ni la jornada de reflexió, per fer més forta la dreta, en definitiva per aquesta campanya de merda, mentides i el conte del llop.

Però lo cert és que no seria just, m'ajudaria a treure vilis i a expulsar una miqueta de verí, però no crec que això tingues una funció més enllà de la pròpia autoajuda, l'autoreafirmament i l'autoconsol.

Iniciativa treballa i fa propostes en clau general, els que hi militem, creiem que les nostres propostes realment ajudarien a la societat en general. Jo m'ho crec. El problema és que desprès d'aquestes eleccions el que sembla clar és que qui no s'ho acaba de creure és la societat en general. Estem totalment OUT. Com és possible que ningú s'esperes aquest resultat (i m'hi incloc) si ja ens havien avisat per municipals? On estan tot els superllestos que havien de convencer amb els seus arguments supercoherents i treballats a les masses proletaries?

Per autonòmiques les enquestes reflectien un fet curios que a molts ens animava a seguir treballant al grito de "a por ellos, ohe!". A part de l'elevat percentatge de vot directe, hi havia un percentatge prou important de l'electorat que confesava que no necessitaria tapar-se el nas si votes a ICV. Sospito que aquest sector de la població que ens veia com a "bona gent" ja no el tenim. Sospito que si ara fossin les autonòmiques (i les enquestes van en aquesta línia), la bofetada electoral seguiria i ens tornaria a deixar tremolant. Sospito que ja no som una força tant simpàtica com ho erem ara fa un any i que hem passat a ser d'un color més pròxim al gris que al verd.

Francament em sento una mica descolocada, ahir algu em deia que tocava una temporadeta de llegir molt, escoltar i recolocar-nos en una societat que és evident que ara per ara no hi sabem conectar.

Les altres escletxes evidents i que prenen mides de socavon són el futur de la coalició, la perdua de referent polític estatal (si Gaspi se va, viene PCE...) i el tripartit, més partit que mai des del "macrobofeton" d'ERC d'ahir.

Venen temps diferents, jo no hi era, però diuen que n'hem passat de pitjors. Es tracta de convertir les amenaces (i ara en tenim moltes) en oportunitats. Espero de tot cor que siguem prou hàbils per fer-ho.

Us deixo per acabar amb una reflexió d'en Roger Morales:

Acabem de viure una campanya i unes eleccions on un dels missatges principals per part del PSC-PSOE era: que tota la gent d'esquerres voti al PSOE perquè si no, torna la dreta.Fent un repàs una mica ràpid, i per tant subjecte a errors, dels efectes del vot útil em surt el següent:

ICV-EUiA ha perdut un diputat que va al PP.
IU ha perdut dos diputats que van al PP.
ERC ha perdut 5 diputats que van 3 al PSC, 1 a CiU i un al PP.El resultat, doncs, dóna que, gràcies al vot útil que demanava el PSC i el PSOE, la dreta guanya 5 diputats (+4 PP, +1 CiU) i l'esquerra en perd 5 (-1 ICV-EUiA, -2 IU, -5 ERC, +3 PSC).

Amb aquest panorama, l'única opció estable que té ara el PSOE per a governar és CiU. Aquests són els efectes del vot útil per frenar la dreta.

Valia la pena?