És més econòmica una multa que un funeral

Ahir, el director del Servei Català de trànsit, Josep Pérez Moya, ens donava una xifra que a molts ens va sonar a victòria:

- Durant el mes de gener del 2008 el nombre d’accidents amb víctimes s’ha reduït un 43,2% a les vies de l’àrea metropolitana de Barcelona en les quals s’ha aplicat la mesura de reducció dels 80 km/h.

- La velocitat mitjana del vehicles s’ha reduït durant totes les franges horàries (també la nocturna).

- En aquest mateix període s’han imposat una mitjana de 684 sancions diàries per incomplir el nou límit de velocitat permès. Per tant només un 0,0008% dels vehicles que han circulat per la zona d’aplicació de la mesura durant el mes de gener han estat sancionats.

- Pel que fa a les retencions, amb l’aplicació de la mesura dels 80 km/h, els primers indicadors del Servei Català de Trànsit mostren una millora de la fluïdesa del trànsit, així com un escurçament de les retencions en longitud i durada en les vies en les quals s’ha limitat la velocitat. Tot i això hauran de passar uns mesos des de l’aplicació de la mesura per poder verificar aquesta tendència.

La pregunta que em feia però era... que dirà demà LA VANGUARDIA? Rectificarà? No donarà la notícia..? I com sempre la realitat supera a la ficció.
La notícia per aquest sorprenent diari era la següent:

El volumen de infracciones en enero duplica la media de las multas realizadas por mes en el 2006.

La reducció de la siniestralitat la tractaven de passada i traient tot el ferro als números o mig manipulant-los. Per la senyoreta Nina Tramullas (la personeta a qui li han donat un títol i firma la notícia) lo fonamental és l’augment de les multes i que no els havien facilitat els números de la recaptació econòmica de les multes en qüestió... Si tant els importa la economia de les famílies que es plantegin la següent : surt més a conte pagar una multa que no un funeral!

Hay que ver la dreta... mon dieu mon dieu!

Recordarem Gregori López Raimundo

Ahir vaig anar a un d’aquells actes que costa d’oblidar. Polítics, sindicalistes, intel·lectuals, veïns, i molt d’altres, vam recordar ahir al Palau de la Música l'històric dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo, que va morir aquest novembre als noranta-tres anys.

Per no ofendre a en Gregorio, l’acte es va fer extensiu a la resta de militants antifranquistes amb qui va compartir lluita, presó i exili, a totes aquelles persones que van lluitar durant molts anys per la fi del franquisme i per un món més just. Totes aquestes persones ahir van aconseguir omplir el Palau. A ningú se li escapa el simbolisme de fer un homenatge a un pesuquero de tota la vida al local emblema de la burgesia catalana, tota una conquesta!

Va ser un acte memorable, senzill però sobretot molt emotiu. Ahir va parlar gent que, tal com deia la presidenta de dones del 36 Trinidad Gallego, “donen sentit a una vida”.

Pendent queda passar per una llibreria a comprar l’última publicació d’en Gregorio, “Artífexs del canvi”. Fart de que mediàticament es visualitzi la obertura del regim no com una conquesta social sinó com a la voluntat del “sant” Suarez, en Gregorio va decidir fer un recull d’algunes de les accions més importants que van crear un clima social i que van fer impossible que desprès de mort el dictador el regim tingues una continuïtat.