18 de agosto de 2006

Un pesic de música


Tot contestant a la cançoneta que ens ha recomanat l'Andrès al seu Blog, us faig aquesta aportació.

Canten Toquinho i Gilberto Gil, dos dels grans de la Bossanova. Cliqueu aquí

12 comentarios:

Fabrizio del Dongo dijo...

Molt bona recomanació, Lola, tot i que s' ha de reconèixer que la de l' Andrés també estava molt bé. A mí, la música brasilenya m' agrada bastant. La trobo molt vital, te com molta melancolia i a l' hora és com molt vitalista. No se... ja posats us recomano al gran Vinicius de Moraes.

andres querol dijo...

Em sembla d'una crueltat inhumana que ens facis escoltar Tarde em Itapoa ara que comencen a esgotar-se les vacances... En qualsevol cas, molt bona selecció. Per a tranquilitat de Fabrizio existeix un grabació d'aquest mateix Tema (amb majúscula) de Toquinho i Vinicius

Fabrizio del Dongo dijo...

Conec la versió, Andrés. És boníssima.

caronte dijo...

I no us genera cap contradicció, a uns activistes com vosaltres (i ho dic sense segones, honestament) dedicar temps i esforços a activitats escapistes (com gaudir de la música) enmig del drama?

Fabrizio del Dongo dijo...

En absolut Caronte. La resposta al teu comentari la pots trobar al penúltim post del meu blog. És precisament en temps difícils com aquests que vivim que cal cercar la raó i la veritat en l' àmbit cultural i intentar no perdre la cordura pel camí.

Run Lola Run dijo...

No crec que caure a la "trampa" del dramatisme solucioni res. Pel fet de que hi ha gent que no pot menjar, tu deixaras de fer una mariscada si en tens l'oportunitat?
Les injusticies socials (que suposo que es al que et referèixes quan parles de drama) no desapareixeràn pel fet de que jo em tanqui en un local a treballar 24 hores al dia i aprofitant les estones lliures per bombardejar la meva ment amb imatges demoledores que no em permetin oblidar en cap moment que cada 3 segons mor un nen/a d'innanició.

Per altra banda, no acabo de veure que la música sigui una activitat escapista. Pot servir per evadir el pensament, cert, però també com a relització personal. No has somrigut mai escoltant una cançó? No considero que m'escapi, nomès procuro ser justa amb la vida i no ser excesivament derrotista ni negativa, simplement disfruto, em relaxo, gaudeixo, no és un exercici d'escapament, és viure (crec).

Run Lola Run dijo...

Xep, i molt dacord amb el Fabrizio :)

Fabrizio del Dongo dijo...

Totalment d' acord amb Lola, com no podia ser d' una altre manera ;)

De fet jo hi afegiria un component funcionalista a la nostre argumentació. Una persona que dediqui les 24h del día durant els 365 díes de l' any a treballar per canviar el món segurament acabarà tornant-se boig i llavors no podrà ajudar a ningú més. Val més compartimentar la nostra vida i dividir el temps que dediquem al activisme polític, sindical, etc i el que dediquem a d' altres àmbits de la vida.

Run Lola Run dijo...

A més sortiria car tancar-lo en un psiquiatric, tenir un activista tan compromès amb el drama i la desgràcia seria poc útil i gens econòmic.

Fabrizio del Dongo dijo...

Ja, ja, això és cert. Així que ja veus Caronte, t' hem intentat donar raons filosòfiques, psicològiques i econòmiques al teu comentari. No està malament per escriure en agost, amb lo mandrós que està un...

manel dijo...

un pesic? o un poesic. Gràcies per la suggerència

caronte dijo...

Totalment d'acord amb vosaltres, eren ganes de provocar