23 de agosto de 2006

Pingüins i Catalans...



Últimament em miro Groenlàndia amb uns altres ulls. M’explico:

La campanya de l’Estatut ens va oferir a tots plegats la possibilitat de veure caspa a tuti plen i d’excitar el sentiment nacionalero a bona part de la societat. Mes de dos mesos escoltant barbaritats per la tele, per la radio, pels diaris i pels carrers. No calia anar a buscar Losantos ni Fragas, els “ismes” estan molt ben instal·lats també aquí, a la Catalunya que alguns veuen taan diferent de la resta de l’Estat, tan oberta i progressista. Personalment vaig arribar a sentir vergonya.

Però per als estómacs resistent, pels qui encara no ens havia sortit una ulcera desprès de tant de pseudo i meta periodisme (sense pretendre ser redundant) i humanisme, encara ens esperava una altra mostra de l’obertura de mires de la nostra bonica nació.

El passat dimecres el diputat Joan Herrera presentava una proposició no de llei que possibilitarà el vot als immigrants amb permís de residència (condicionat per la reciprocitat). Si la reacció de la classe política ha sigut repugnant (tot i que en part previsible), no em queden paraules per descriure certes actituts que he vist ens els últims 3 dies per part de "l’autèntica" ciutadania de Catalunya, la raça ària catalana, pur pedigrí.

Els pingüins em semblen més humans que molts catalans.

Ara resulta que ser ciutadà no conta, tampoc pagar impostos, ni tan sols ens importa que s’hagin remuntat les piràmides de població ni la tendència de recuperació de la seguretat social, no res de tot això és important. El que importa és que no són d’aquí, que no parlen l’idioma de la nació i que per descomptat no tenen el bagatge historico-cultural necessari (imprescindible!) per poder votar, si molts no han vist a la seva vida una urna, com han de tenir criteri!? Com han de tenir la possibilitat d’incidir a la societat en la que viuen però de la que no formen part de la seva historia mil·lenària de victòries, segadors i morenetes. Com han de poder votar si no saben fer pamtumaka! Els deixem viure a casa... però que no toquin res! Encara ho espatllarien...

Ara resulta que el dret a votar ha de ser restringit per una sèrie de valors i criteris... no se on es pensen que viuen tota aquesta gent però sens dubte fa tens que no van per la Mina ni per l’Hospitalet.

Trist, molt trist. Com us deia al principi, veig Groenlàndia amb uns altres ulls...

9 comentarios:

Anónimo dijo...

Hi ha gent que no veu Catalunya. Creuen que ells, els seus veins i els seus amics "són" Catalunya. Potser jo tampoc ser veure tota la Catalunya, però no negaré mai cap dret a ningú, i menys el de votar

Alberto dijo...

Efectivament Lola, malauradament hi ha un bon sector de persones que des de les trinxeres del nacionalisme mal entès (o potser ben entès?) només entenen una determinada concepció d' allò que és o ha de ser Catalunya. Tota aquella persona que no s' ajusta als paràmetres que marca aquesta definició ja no és català o, com a mínim, ja no és un "bon català".

Penso que s' ha de fugir d' aquesta vissió essencialista que predica una visió de Catalunya i dels catalans immutable. El nostre país, com la resta de païssos del món, és dinàmic i canviant i per tot plegat resulta ridícul i inútil defensar la immobilitat d' un determinat imaginari col.lectiu.

Izan dijo...

Bon article compi,

Curiosa la reflexió d'aquest Catalans de pedigree o catalans de tota la vida.
O sia, el meu amic Ernesto, que fa 12 anys viu en un municipi del Maresme (interrumpudament), autònom, que paga les seves taxes com tothom, no té dret ni a expressar al seu municipi el que pensa democràticament, ja que ell prové d'un país on el dret a vot no existeix per ningú. A més ell, malgrat viure de la vida activa i participa del seu poble, tenir estudis superiors, parlar perfectament el català, on viu i resideix, no pot ni decidir en el futur d'aquest.
D'altra banda, el meu amic "Jesús", que prové d'una altre autonomia, que també viu en aquest municipi des de l'estiu, podrà votar la llista electoral que li roti.

Paradoxes oi? Perquè no poden expressar l'opinió ambdós? Algú té por del vot de la immigració, o ens volen inculcar la por?
Ostres, estem veien una dreta pitjor que la del PP en els catalanistes romatics?
Entre tu i jo, estan fent comentaris que ronden l'absurditat oi?

Salut

Anónimo dijo...

Em sembla bastant incongruent fer aquest tipus de restriccions... Catalunya està formada per una gran quantitat d'andaluços inmigrants, que tampoc han sigut testimonis de la cultura "milenaria" catalana, i en canvi si tenen tot el dret a votar. I si això ho veiem lògic, perquè lo altre no?

Anónimo dijo...

disculpeu el "lapsus lingüis", volía dir immigrants
Vinga, ens llegim!

Andrés Querol Muñoz dijo...

Amic pleitaguen, a banda de comprovar que em fas el salt, uns apunts: els meus avis no haguessin passat una prova de català (com a mínim en els primers anys de les conteses electorals) però resulta que treballaven i vivien aquí. Ningú els hi va demanar cap coneixement de llengües a l'hora de pagar l'IRPF, o d'implicar-se en les millores del seu barri.

Respecte els exàmens: quins coneixements es consideren essencials? i si són essencials per què només es plantegen exàmens per estrangers no comunitaris? de ben segur que més d'un nacional tindria problemes per aprovar-los.

Finalment: el dret a votar es basa en que les decisions que es prenguin m'afectaran. Si resideixo aquí, la simple residència, m'hauria de legitimar per participar de les decisions. Crec recordar que d'això se'n deia democràcia...

Aina Vidal dijo...

Benvolgut Pleitagensam, aprecio la teva presència i em sumo a l'iniciativa d'afusellar als culturilles. Et proposo un títol per la memorable data: "Jornada AntiCooltura"

Sobre el debat, nem per parts:

1. Si bé es cert que algus països europeus(vease Holanda)imposen certes condicions per "otorgar" la nacionalització, no és comparable amb el present debat simplement perquè aquí estem discutin sobre l'obtenció del dret a vot, no sobre la nacionalització. Obtenir la nacionalització és potser un màxim, el dret a vot és bàsic! I no em sembla que en Saura exageri a l'hora de dir que les actituds del Duran són xenòfobes i d'extrema dreta. No s'ha queixat pas per que els Alemanys votessin, ho fa ara que cap la possibilitat de un "morito islàmic" pugui fer-ho i a més ho fa mitjançant la difusió de tòpics, falàcies i prejudicis per instalar la por (i per tant el rebuig) a la societat catalana.

2. Estic dacord amb tu que la llengua és una forma d'accés a la ciutadania, d'empatitzar diria jo(i més a Cat), però que pugui servir per obrir portes no significa que hagui d'actuar també a mode de restricció, i menys quan parlem de drets bàsics. Dubtariem potser si parlesim del dret a la vida? Ho condicionariem en aquest cas a l'idioma (si, si un exemple un pel demagògic...)

3. No nomès caldria recordar a CiU els pocs recursos econòmics que van emplear per la normalització lingüistica durant 23 anys, sinó també el fet que quan van votar a favor de la llei d'extrangeria, el dret a vot per a les persones extracomunitàries subjecte a critèris de reciprocitat (que és exactament el que ara s'està parlant) ja hi sortia reflectit.

Enfin, MUCHO te para todos... NO TAXATION WITHOUT REPRESENTATION!

Montse dijo...

Què és Catalunya?
;)
Llibret que et donaven a La Caixa quan La Caixa encara donava coses als seus clients encara que no acumulessin punts.

Vaaaaaaale, que és brooooooooooooma!

Els "ismes" em fan urticària. Tots, tots i tots!

petonets blaus.

Anónimo dijo...

Doncs ja saps on pots anar a viure.
Si no et convenç Groënlandia pots anar a Islàndia.:-)
Blog molt divertit